viernes, 5 de enero de 2024

VISCA EL 130 ANIVERSARI DEL NAIXEMENT DEL PRESIDENT MAO TSETUNG!

 

Proletaris de tot el món, uniu-vos!

VISCA EL 130 ANIVERSARI DEL NAIXEMENT DEL PRESIDENT MAO TSETUNG!

"Pobles de tot el món, tingueu coratge, atreviu-vos a lluitar, desafieu les dificultats i avanceu en onades. Així el món sencer pertanyerà als pobles. Els monstres de tota espècie seran liquidats"                                                                                    

 (President Mao Tsetung. 1964)

"Hem d'extirpar de les nostres files tota idea que sigui expressió de feblesa i d'impotència. És erroni tot punt de vista que sobreestimi la força de l'enemic i subestimi la del poble"        

(President Mao Tsetung. 1947)

El Moviment Popular Perú, organisme generat del Partit Comunista del Perú per al seu treball a l'estranger, celebra el 130 aniversari del naixement del President Mao Tsetung amb optimisme revolucionari i saluda a les guerres populars i lluites armades sota la bandera del maoisme al Perú, a l'Índia, a les Filipines i a Turquia; a tots els comunistes i revolucionaris del món i a totes les masses que combaten a l'imperialisme i al revisionisme, i especialment al poble palestí i a la seva lluita contra el sionisme i l'imperialisme.

El Moviment Popular Perú es reafirma en què el Poder és el fonamental del maoisme, Poder per al proletariat i les masses populars.

El Moviment Popular Perú es reafirma en què ens trobem en l'ofensiva estratègica de la revolució proletària mundial, sent la guerra popular al Perú i les guerres populars o lluites armades sota la bandera del maoisme com les de l'Índia, Turquia o Filipines una expressió d'aquest fet..

Ens reafirmem en què l'imperialisme es troba en la seva crisi general i última i que s'aguditzen totes les contradiccions. Avui, veiem com s'intensifica el procés de reaccionarització i de fascistització, especialment als països imperialistes, amb l'objectiu d'evitar la revolució i de preparar-se per a la guerra de repartiment imperialista. També veiem com les superpotències (ianqui, xinesa i russa) i potències imperialistes estan preparant un nou repartiment del món mitjançant la guerra i com s'intensifica l'explotació, principalment dels pobles del tercer món.

Ens reafirmem en què les masses són les que fan la història i que és responsabilitat dels partits comunistes, organitzacions comunistes, comunistes i revolucionaris bregar per unificar totes les lluites disperses de les masses per a enterrar per sempre aquest podrit sistema, i per a fer-ho és indispensable garantir la direcció proletària dels Partits i unir al Moviment Comunista Internacional entorn de la línia general marxista-leninista-maoista, principalment maoista.

L'heroica lluita del poble palestí és una demostració més del negre paper del revisionisme i de què les masses no poden esperar res dels acords "tàctics" amb una superpotència o l'altra o potència imperialista, ni té res a guanyar amb els "acords de pau" amb l'imperialisme.

La situació actual exigeix la urgent constitució o reconstitució de partits comunistes en cada país, partits marxistes-leninistes-maoistes, principalment maoistes, que apliquin la independència, l'autodecisió i l'autososteniment per a preparar, iniciar i culminar la guerra popular com a part de la guerra popular mundial.

VISCA L'ANIVERSARI DEL NAIXEMENT DEL PRESIDENT MAO TSETUNG!

GUERRA POPULAR FINS AL COMUNISME!

VISCA EL MAOISME! ENFONSEM EL REVISIONISME!

 

Moviment Popular Perú

26 de desembre de 2023

viernes, 24 de noviembre de 2023

VISCA PALESTINA! AIXAFAR L'IMPERIALISME I EL SIONISME AMB GUERRA POPULAR!

 

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

VISCA PALESTINA!

AIXAFAR  L'IMPERIALISME I EL SIONISME AMB GUERRA POPULAR!

El Moviment Popular Perú, organisme generat del Partit Comunista del Perú per al treball a l'estranger, saluda al poble palestí i els seus heroics combatents que donen les seves vides en la justa i invencible guerra d'alliberament nacional contra l'invasor, l'Estat sionista d'Israel, avançat i instrument de l'imperialisme, principalment ianqui. Fem una crida al proletariat internacional i als pobles oprimits del món, a tots els comunistes, revolucionaris i progressistes, a tibar les forces i tancar files entorn del suport incondicional a la lluita palestina, desenvolupant cada cop més accions i mobilitzacions contra l'ocupació sionista i el genocidi en curs.

L'heroica lluita del poble palestí brilla davant el món com a símbol de tota la lluita contra l'imperialisme. La lluita palestina té una importància particular, perquè és una lluita contra un Estat sionista explícitament fundat amb el propòsit de servir a l'imperialisme en el Mitjà Orient i a tot el món. El fundador del sionisme Theodor Herzl va plantejar en 1896: “construir per a Europa [a Palestina] un mur contra Àsia”, un Estat per a “servir d'avançada de la civilització occidental enfront de la barbàrie”, i des de la seva fundació Israel ha prestat els seus serveis sagnants a les superpotències i potències imperialistes i als seus lacais als països oprimits, enviant els seus experts en genocidi, tortura i “contrainsurgència” a Amèrica Llatina, Àsia, Àfrica i Europa i servint com a base de l'imperialisme, principalment ianqui, en el Mitjà Orient.

El sionisme, elaborat pel grapat més reaccionari i més xovinista de la burgesia jueva a Europa, només és una de les variants de la ideologia obertament racista i genocida de l'imperialisme del segle XIX, al mateix nivell que el “destí manifest” de l'imperialisme ianqui i el nazisme de l'imperialisme alemany. Totes elles són ideologies per a justificar l'explotació, l'opressió i el genocidi imperialistes amb el mite d'una “raça superior” que té el dret “donat per déu” d'aniquilar i oprimir a les “races inferiors”. Abans de la Segona Guerra Mundial, les burgesies imperialistes (i fins i tot els sionistes) van centrar-se en “la qüestió jueva” com l'instrument ideològic per a justificar la guerra de rampinya a l'Europa Oriental i la lluita contra la Unió Soviètica i el moviment comunista internacional. Avui, els mateixos imperialistes – i els mateixos feixistes – duen a terme una constant campanya racista contra els pobles àrabs per a justificar les seves guerres de rampinya en el Mitjà Orient i l'explotació i opressió dels pobles oprimits en general amb la mentida de “defensar la civilització” contra els “extremistes fonamentalistes”.

Però els enganys i els mites xovinistes de l'imperialisme estan fracassant; la lluita del poble palestí i el genocidi sionista - secundat per l'imperialisme – desemmascaren a l'imperialisme i els seus governs “democràtics” davant el món, revelant amb tota claredat el seu caràcter genocida i decrèpit. Malgrat tota la propaganda i desinformació dels mitjans de comunicació, els reaccionaris no poden enganyar les masses del món. Ara, centenars de milers de persones es mobilitzen cada setmana simultàniament en tots els continents en suport a Palestina i contra el genocidi en curs. Les manifestacions, que inicialment es van realitzar als països oprimits i per la població àrab en diferents països, estan creixent cada setmana, en gran part perquè s'incorporen cada vegada més els pobles dels països imperialistes. Així, malgrat el fosc treball dels revisionistes - l'anomenada “esquerra” social-xovinista que avui està condemnant la lluita justa del poble palestí en els parlaments – les mobilitzacions serveixen per a unir als pobles contra l'imperialisme i unir la lluita de classes en cada país amb el moviment d'alliberament nacional dels pobles oprimits. També, aquests esdeveniments confirmen de forma contundent la contradicció principal en el món entre l'imperialisme i els pobles oprimits, i que el tercer món és base de la revolució proletària mundial.

La implacable lluita i resistència del poble palestí i el genocidi sionista en curs generen problemes per a tots els imperialistes, agreujant encara més la seva crisi general i última. L'imperialisme ianqui necessita l'Estat sionista per a mantenir el seu control del Mitjà Orient, però el seu suport a Israel li genera cada vegada més problemes. L'economia d'aquesta superpotència en crisi no permet secundar, econòmicament i militarment, a tots els seus lacais en el món, agreujant les contradiccions internes de la gran burgesia ianqui. I així com va ser el cas amb Sud-àfrica, el suport a un règim descaradament racista i genocida aguditza encara més l'odi dels pobles contra l'imperialisme ianqui, i posa en risc les seves relacions amb governs aliats en el Mitjà Orient i altres llocs. Hi ha indicacions que els ianquis estan considerant substituir els règims d'Israel i de Palestina per nous règims titelles, una “solució de dos Estats” segons el model de la “revolució de l'arc de santmartí"” a Sud-àfrica per a estar en millors condicions per a continuar l'explotació i opressió imperialista de Palestina. Es veu a l'entrevista amb Hillary Clinton del 8 de novembre, on diu “crec que és necessari que hi hagi un nou lideratge dels israelians i dels palestins per a tenir alguna possibilitat d'arribar a alguna mena d'acord de pau.”

Igualment, la situació actual genera problemes per als imperialistes xinesos i russos. Amb la seva estratègia reaccionària de presentar-se com els “imperialistes bons” i mobilitzar als pobles del món en un “front global” contra l'imperialisme ianqui, es troben obligats a intervenir contra el genocidi i la intervenció ianqui, però encara no volen entrar en confrontació directa amb els ianquis i iniciar una nova guerra mundial. Xina i Rússia, en col·lusió i pugna amb els altres imperialistes, també tenen la necessitat reaccionària de contenir i reprimir la lluita d'alliberament nacional dels països oprimits, i la guerra en Palestina està soscavant i desemmascarant els seus plans.

Correspon als comunistes del món enarborar i concretar el suport ferm i incondicional a la guerra d'alliberament de Palestina, i desemmascarar a tots els revisionistes i altres que ara busquen soscavar el moviment de suport a Palestina; lacais de l'imperialisme que “condemnen la violència de tots dos bàndols”, però en realitat són apologistes del genocidi, de l'explotació i l'opressió. També correspon als comunistes promoure i col·laborar en el procés de construir o reconstituir el Partit Comunista de Palestina per a dirigir la lluita d'alliberament nacional i desenvolupar-la com a guerra popular, així com a tots els països, ja que la burgesia en les nacions oprimides en aquesta època ja no és capaç de dirigir als pobles per a escombrar als imperialistes i portar la revolució fins a la seva fi.

Fa dècades, l'imperialisme ianqui i els seus lacais en el món àrab han aplicat el seu pla de reprimir, aïllar i aniquilar principalment als dirigents i les organitzacions proletàries i revolucionàries, mentre han promogut i alimentat els moviments religiosos. Al mateix temps, la influència negra del revisionisme ha contribuït a afeblir, dividir i liquidar les organitzacions comunistes a la regió, i conseqüentment els comunistes allí inevitablement han de fer la lluita implacable contra el revisionisme i assumir i aplicar la ideologia universal del proletariat, el marxisme-leninisme-maoisme, principalment el maoisme. Només així serà possible unir a totes les classes del poble sota la direcció proletària en un front únic per a la guerra d'alliberament nacional i mai vendre's a cap superpotència o potència imperialista.

"Avui dia la realitat és una, els mateixos contendents de la I i II Guerra Mundials, generen, preparen la III nova guerra mundial. Això ho hem de saber i nosaltres com a fills d'un país oprimit som part del botí. No ho podem consentir! Ja n'hi ha prou d'explotació imperialista! Hem d'eliminar-los!. Som del tercer món i el tercer món és la base de la revolució proletària mundial, amb una condició, que els Partits Comunistes l'enarborin i la dirigeixin. És el que cal fer!" (El Discurs del Presidente Gonzalo)

VISCA LA INVENCIBLE GUERRA D'ALLIBERAMENT NACIONAL DE PALESTINA!

AIXAFAR I ESCOMBRAR A L'IMPERIALISME I AL SIONISME AMB GUERRA POPULAR!

LA SANG NO OFEGA LA REVOLUCIÓ SINÓ LA REGA!

UNIR ALS POBLES SOTA LA DIRECCIÓ PROLETÀRIA CONTRA TOTS ELS IMPERIALISTES I LES SEVES GUERRES!

 

Moviment Popular Perú

Novembre de 2023

La crisi de l'Estat Espanyol i el problema català

 Proletaris de tots els països uniu-vos!

La crisi de l'Estat Espanyol i el problema català

La crisi de l'Estat Espanyol contínua aprofundint-se. L'augment del preu dels serveis essencials (aigua, llum, gas, carburants ...) (1), dels lloguers (2), dels aliments (3), la degradació de la sanitat i dels serveis públics (4); l'augment de la repressió, la vigilància (5) i el bel·licisme (el sotmetiment total de l'Estat Espanyol a l'OTAN i el siguidisme a la política exterior de la superpotència ianqui) en són clares expressions d'aquesta crisi.

Espanya: un Estat econòmicament fallit sostingut per la Unió Europea

Grècia va ser "rescatada" per la Unió Europea el 2010. Es va imposar una dura política d'austeritat que va causar ingents mals en el país, principalment a la classe obrera i al poble. El 20 d'agost de 2022 es posa fi a la vigilància reforçada de la UE sobre Grècia.

Grècia ha sofert la recessió més gran en la història de qualsevol país capitalista, el PIB s'ha reduït en un 25% des de 2008, la renda per càpita és de 20.276 dòlars, lluny de la mitjana europea (38.234) i de l'espanyola (30.115), de les quals s'ha anat allunyant progressivament. L'atur es va disparar fins al 27,5% en 2013, i encara que ara ha baixat al 14,8%, continua sent el més alt de la UE, mentre que el país continua avui dia sofrint una sagnant fugida de cervells cap a altres països europeus i serveis públics com la sanitat continuen malparats. (6)

Un "rescat" com el de Grècia era inviable fer-lo a Itàlia, Portugal, Espanya o França amb deutes públics superiors al 110% del PIB (superior a tota la producció del país en un any!) (7)

Si es va haver de "rescatar" a les entitats bancàries espanyoles, a conseqüència de la crisi de 2008, mentre milers de famílies perdien el seu habitatge sense que les hi rescatessin. El desembre de 2021 es calculava ja en més de 100.000 milions el cost del rescat dels bancs i caixes d'estalvi espanyoles. (8)

Des de llavors, la UE ha sostingut i refinançat tant el deute públic com el de les entitats bancàries espanyoles. Sumats els dos, el deute arriba al 200% del PIB (la producció total del país de dos anys). Tot, fins fa poc (amb l'arribada d'aquesta nova crisi en 2019 i la pujada de tipus d'interès) amb interessos pràcticament nuls. L'economia espanyola ha depès durant anys, i continua depenent, de que la Unió Europea li refinanci el deute extern (*8 bis).

El deute públic espanyol ha crescut en el segon trimestre de 2023 en 33.358 milions d'euros i se situa en 1.568.743 milions. Aquesta xifra suposa el 111,2% del PIB.  Si comparem el deute a Espanya en el segon trimestre de 2023 amb la del mateix trimestre de 2022, veiem que el deute anual s'ha incrementat en 92.551 milions d'euros.

I continua creixent. Els anomenats fons "NEXT GENERATION" han continuat nodrint (des de la UE) a la hisenda pública espanyola. El 3 d'octubre de 2023, la premsa espanyola es va fer ressò de l'aprovació per la UE d'un nou tram d'aquests fons. Aquesta vegada, es tractava de 93.500 milions d'euros, dels quals només 10.000 milions eren ajudes directes. Els restants 83.500 milions, crèdits. (9).

I la Unió Europea vol assegurar-se que aquests crèdits (i tots els que ha rebut Espanya) es retornaran. Per a accedir a ells, ha hagut de comprometre's a més de 400 mesures d'estalvi (últimament s'han comentat algunes com la de la reforma de les pensions o la dels peatges de les autopistes). La Unió inspecciona contínuament aquestes mesures. A Espanya es va crear, a més, un organisme, "Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal" (AIREF) (els anomenats "homes de negre"), que supervisa, fa estudis i informes, i emet recomanacions per assegurar el compliment de les mesures d'estalvi i de l'evolució de l'economia.

La submissió a l'OTAN i a l'imperialisme dels EUA.

Març de 2022. El president de l'Estat Espanyol, Pedro Sánchez, abandona l'ambigua política espanyola respecte a l'antiga colònia del Sàhara Occidental, per a plegar-se a les pressions del Marroc (avalat pels Estats Units). Poc després, al juny d'aquest mateix any se celebra la cimera de Madrid de l'OTAN. Allí es posa de manifest de nou la submissió total d'Espanya als EUA i a l'OTAN. A més, Sánchez parla de concentrar més fragates en la base hispanoamericana de Rota (Cadis) per a reforçar el flanc sud de l'organisme atlantista. Volem que es reconegui que també hi ha amenaces greus provinents del flanc sud. El terrorisme, la seguretat cibernètica, l'ús polític dels recursos energètics i la migració irregular (!!??) vulneren la nostra sobirania, va reconèixer el ministre Albares en les últimes hores en una entrevista a Reuters. (10).

Però, ja des de fa temps que les tropes espanyoles intervenen en importants operacions de l'Aliança per a "mantenir la pau en alguns dels punts més inestables del món". (11)

Fins fa poc estaven a l'Afganistan combatent als talibans i a l'Iraq aportant efectius a la Coalició Internacional contra el Daesh i a la missió NMI de l'OTAN. En el marc de la Unió Europea, Espanya ha participat i en la majoria dels casos continua participant en les missions militars a Bòsnia i Hercegovina, el Golf d'Aden i Banya d'Àfrica, Somàlia, Mali i República Centreafricana. S'assignen efectius a la Força de Resposta Ràpida de la Unió Europea EU Battle Group Package, i, en cooperació amb França, es dóna suport aeri a les operacions al Sahel. A Mali a la fi de 2023 venç el límit posat per les forces armades d'aquest país perquè les tropes espanyoles i franceses l'abandonin, substituïdes pels mercenaris russos de Wagner en el combat al gihadisme.

En aquest marc de l'Aliança Atlàntica les Forces Armades contribueixen, a més, a les missions per a dissuasió i defensa de l'àrea Euro-Atlàntica, a la presència avançada reforçada a Letònia, a la missió de policia aèria en el Bàltic, i l'operació de protecció contra míssils i antiaèria a la població de Turquia. A més, unitats de l'Armada s'integren en les forces navals permanents al Mediterrani i l'Atlàntic Nord. Ja abans de la cimera de Madrid de l'Aliança, Espanya adquireix nous compromisos: liderarà en 2024 la brigada terrestre de l'OTAN a Eslovàquia amb 750 militars i reforçarà la de Romania amb 250.

En l'àmbit de l'ONU, militars espanyols formen part de la missió a Líban, en la qual lideren el Sector Aquest, i actuen com a observadors a Colòmbia.

Les Forces Armades espanyoles són presents en 17 missions en l'exterior amb fins a 3.000 militars i guàrdies civils desplegats en quatre continents (13)

La crisi actual.

Ni la pandèmia, ni la guerra d'Ucraïna són els causants dels problemes que sofreix ara el poble. Tampoc aquests esdeveniments són el resultat de cap tendència política temporal, i no és el poble qui ha triat aquesta política. Són la conseqüència d'una situació ja anunciada abans de la pandèmia: la profunda crisi econòmica, política, social i moral que sofreix l'imperialisme espanyol; dins de la crisi general i última d'un sistema, l'imperialisme. És una crisi global; molt dura, profunda i desesperada que portarà més guerres interimperialistes pel repartiment de les zones d'influència, i fins i tot s'albira una guerra mundial global.

En aquestes circumstàncies, el capital monopolista espanyol necessita reforçar la seva dictadura, el seu aparell estatal repressiu, per a tractar d'impedir i aixafar la resistència popular que inevitablement generen les seves polítiques. I si s'eviten "problemes afegits" i es pot reconduir una revolta com la catalana, que porta gairebé una dècada, millor.

El PSOE vol "pacificar Catalunya" (que el poble català accepti la submissió a l'Estat)

No ens enganyem, el PSOE no és l'esquerra, és Estat espanyol. Per a començar, el PSOE actual és la continuació del PSOE refundat en 1974, en el Congrés de Suresnes, on Felipe González va arribar a la cúpula del PSOE gràcies al suport de la socialdemocràcia alemanya i la CIA (14). Partit d'Estat clau en la reconversió industrial, en els GAL, en l'entrada en l'OTAN, etc. És un partit profundament espanyolista (14) i, com hem vist, submís als EUA i a l'OTAN.

El PSOE, davant la crisi de l'Estat, intenta que Catalunya torni a la cleda de l'Estat de les Autonomies. És l'únic dels grans partits de l'Estat Espanyol que pot intentar-ho. El Partit Popular té poca presència electoral i política a Catalunya. No és el cas del PSC (el PSOE català) (15)

Els actors independentistes

Tenim l'experiència prèvia de la submissió i la integració total de Bildu en L'Estat Espanyol a canvi d'uns quants llocs públics i, com a molt l'acostament, no la llibertat, dels presos. En la mateixa línia política ERC, malgrat la seva verborrea actual, ha secundat total i incondicionalment al PSOE, acceptant el xantatge de l'Estat a canvi de la llibertat dels seus dirigents presos, deixant a l'estacada als més de 4000 represaliats del Procés. ERC va acceptar un canvi legal en la figura del "delicte de sedició" que beneficiava a Junqueras, però, com manifestaven molts juristes, no sols no beneficiava als encausats del Procés, sinó que els perjudicava (16). Després de perdre vots i diputats en les últimes eleccions i per a competir amb Junts, ERC ha volgut millorar la seva imatge "exigint més", però la seva trajectòria d'aquests últims anys i el seu inequivoco suport a Sánchez en aquest temps, li delaten.

Per part seva, Junts s'ha obert a negociar (i ja ha negociat la constitució del seu grup en el Congrés dels Diputats a Madrid) amb Sánchez. Ha rebut pressions molt fortes, tant per la situació de Puigdemont i els altres encausats, com, entre altres, per l'empresariat de Catalunya (dels més afins al Procés i dels que van canviar la seu legal de la seva entitat a altres llocs de l'Estat), en una gran mayoria partidaris de solucionar, almenys temporalment, el conflicte Catalunya-Espanya. (17) A destacar també la pressió dels mitjans de comunicació i de "personatges destacats".

Mentrestant, gairebé tota la premsa de Madrid ataca a Sanchez, criticant la negociació amb partits antiespanyols.

Amnistia? Autodeterminació?

En tota negociació, i més en aquesta, res és el que sembla. Les declaracions de paraula, les desqualificacions, demanar el màxim per a obtenir alguna cosa, els "amics" que es comporten com a contraris, usar el "que ve el llop", prometre molt i complir el mínim,... i la discreció són normes usuals en aquests casos.

Que no ens esmenten! L'amnistia és molt difícil i que el centralista estat accepti l'autodeterminació, impossible. En tot cas, suavització de la repressió contra el Procés. Potser es retoquen alguns casos de mates de la repressió. No els més "greus" (no els acusats de terrorisme). Tampoc a altres casos fora del Procés. I la lluita pels mateixos motius comportarà més repressió i més encausats. Això si, es perdonarà als policies acusats d'"excessos".

Què pot passar?

Pot ser que el PSOE aconsegueixi l'acord per a investir a Sánchez o que es repeteixin les eleccions. Poc o res canviarà la situació de les àmplies masses espanyoles, i menys cal esperar a Catalunya.

No podem oblidar que en les últimes eleccions generals, malgrat les crides de l'“esquerra” a votar contra el feixisme, gran part del poble català (aprox. un 34,58, entre ells molts participants del Procés) no va participar en les votacions i a més d'un 16% addicional de la població (l'emigració més recent) ni tan sols se li va permetre expressar la seva opinió.

Ara mateix, el més actiu del Procés és la lluita antirepressiva per la llibertat total dels presos i encausats per l'Estat Espanyol, del qual formen part, i molt bel·ligerant contra el poble català, els Mossos d'Esquadra. La mateixa Generalitat s'ha presentat en multitud de casos com a acusació particular contra els independentistes i altres encausats, víctimes de la repressió i els muntatges policials i judicials.

La rica experiència de la mobilització dels últims del poble català per la lluita de les seves llibertats democràtiques, inclòs el dret a l'autodeterminació i a la independència mostra la necessitat de trencar amb la direcció de la gran burgeusía catalana i els seus representants.

La repressió i el procés de fascitització dels estats anomenats "democràtics" no és una tendència política conjuntural, correspon a la necessitat de la gran burgesia de reforçar la seva dictadura per a tractar d'impedir qualsevol resistència dins de la seva crisi. Per tant, el moviment obrer necessita una organització, capaç d'encapçalar la lluita per les llibertats democràtiques del poble català amb totes les seves conseqüències. fa falta un Partit Comunista militaritzat i dirigit per revolucionaris en comptes de polítics arribistes, un Partit per a dirigir la revolució fins a la victòria, que aplicació amb fermesa la independència, l'autodecisió i l'autososteniment, per a aconseguir el fi fonamental de conquerir i defensar el Poder amb la guerra popular.

ENFONSEM L'ESTAT BURGÈS I LES POLÍTIQUES FEIXISTES!

PEL JUST DRET D'AUTODETERMINACIÓ DEL POBLE CATALÀ!

PER LA CONSTRUCCIÓ D'UN PARTIT MARXISTA-LENINISTA-MAOÍSTA!

VISCA EL MAOÍSME, ENFONSEM EL REVISIONISME!

 

                                                                                         mararmadademasses.blogspot.com

setembre de 2023

 

Notes

(*1) La pujada brutal del preu dels serveis essencials com l'aigua, la llum i el gas ha estat prou comentada i documentada. Malgrat els malabars muntatges del govern de Sánchez en aquest tema, amb la UE controlant, les economies familiars han patit i han perdut molt. Com sempre, han estat les més beneficiades les grans empreses que gestionen aquests serveis que han vist créixer una barbaritat els seus beneficis.

https://www.publico.es/economia/resultados-electricas-ganan-6500-millones-2021-precio-luz-duplica-hogares-empresas.html

https://www.eldiario.es/economia/tres-grandes-electricas-disparan-beneficio-24-pleno-debate-impuesto-energetico_1_9238544.html    11 d'agost de 2023

(*2) https://elpais.com/espana/catalunya/2023-10-09/el-alquiler-ha-subido-mas-de-un-10-en-un-ano-en-41-de-los-73-barrios-de-barcelona.htmlen-un-ano-en-41-de-los-73-barrios-de-barcelona.html 

A Catalunya, el lloguer mitjà (1.077 euros) va arribar al salari mínim, superat només per la Comunitat de Madrid i per les Illes Balears.

https://elmon.cat/moneconomia/es/macroeconomia-es/subido-precios-alquileres-cataluna-ultim-ano-28481/             (19/06/2023)

Concretament, els barcelonins paguen, de mitjana, 20,39 euros per metre quadrat al mes, amb un augment de l'11,7% respecte a l'any passat. Això vol dir que un pis de 80 metres quadrats costa de mitjana 1.631,2 euros mensuals.

(*3) El diari LA VANGUARDIA, en les seves pàgines d'economia, el 19/08/2023. comentava que a la fi del 2022 la inflació anual “oficial” arribava al 10,6%, però la dels aliments era molt superior. Recentment, cal esmentar la pujada de l'oli d'oliva (un 67% en aquest últim any) i del sucre (40,5%). Es podria parlar també de les fruites, verdures, patates, arròs, etc.

Han intentat donar la culpa d'aquesta pujada del preu dels aliments a l'augment de temperatures, poques pluges i males collites, però l'especulació de majoristes i grans magatzems, i, en general, la crisi imperialista, és el fonamental. Quan va començar la guerra d'Ucraïna, es va responsabilitzar de la pujada de l'oli de gira-sol a aquest succés, perquè Ucraïna era un dels majors productors mundials d'oli de gira-sol. Però l'oli que es vendia llavors FEIA JA MESOS QUE HABIA ESTAT OBTINGUT I ENVASAT. Poc després, per exemple, es va documentar "un magatzem del port de València" on s'acaparava aquest producte, esperant mentre pujaven els preus.

(*4) Durant anys, s'ha retallat sistemàticament els recursos i el personal sanitari. A poc a poc s'intentava que la privada anés substituint a la sanitat pública. En aquest tema Catalunya (amb Artur Mas de Convergència) i la Comunitat de Madrid del PP han estat pioneres en el desmantellament progressiu de la sanitat pública. I en aquest i en uns altres (morts en residències durant la pandèmia, per exemple) s'han copiat mútuament.

https://www.nuevatribuna.es/articulo/sanidad/diez-anos-recortes-sanidad-publica-espanola/20181109132228157300.html

https://www.elperiodico.com/es/sanidad/20200318/recortes-7895906

També és interessant per les moltes dades que aporta, dades no necesariamente coincidents amb les anteriors, l'article: https://www.newtral.es/llevamos-anos-de-recortes-en-sanidad-los-enganos-mas-comunes-al-analizar-los-datos/20200504/

(*5) Convé veure SOL ROJO 51, pàgines 22-27, "Estado Español: guerra y fascismo". www.solrojo.org

(*6) https://www.rtve.es/noticias/20220820/grecia-tutela-europea-polemico-rescate-salvo-pais-empobrecio/2396838.shtml

(*7) Deuda Pública de España 2023 | Datosmacro.com (expansion.com)

https://datosmacro.expansion.com/deuda/espana

Juliol 2023

(*8) https://www.eleconomista.es/empresas-finanzas/noticias/11520847/12/21/El-coste-para-el-Estado-del-rescate-bancario-se-eleva-a-101500-millones.html             14/12/2021

(*8 bis) Amb la pujada de tipus d'interes, molts inversors "particulars" s'han quedat amb bona part del deute extern espanyol. Però la UE encara és el creditor més important i és evident que, si no fos pel seu suport, ningú invertiria en el deute extern espanyol.

https://www.lavanguardia.com/economia/20231110/9366479/inversores-extranjeros-sustituyen-bce-compra-deuda-espanola.html

(*9) Com a exemple, es pot veure el més important periòdic de Barcelona, LA VANGUARDIA, que en les seves pàgines d'economia (43) i en una editorial es fa ressò de la notícia. 3/10/2023

(*10) https://www.lapoliticaonline.com/espana/politica-es/la-otan-no-tiene-pensado-reforzar-el-flanco-sur-y-espana-mastica-una-derrota-en-su-propia-cumbre/   28/06/2022

https://www.ieee.es/publicaciones-new/documentos-de-analisis/2022/DIEEEA49_2022_IGNFUE_OTAN.html

https://www.eldebate.com/espana/20220630/otan-limita-refuerzo-flanco-sur-sanchez-nuevos-destructores.html

(*11) El despliegue de España en la OTAN que Biden alaba: cazas, fragatas y 1.477 soldados en 5 misiones - El Nuevo Siglo

(*12) https://www.larazon.es/espana/espana-liderara-brigada-terrestre-otan-eslovaquia-reforzara-rumania_2023071164ad84babcaee000012d9ca4.html  11/07/2023

Va ser també noticia a molts altres diaris...

(*13) https://www.defensa.gob.es/misiones/en_exterior/

(*14) Sorprèn el "rancio españolismo" de molts dirigents socialistes. No tan sols presidents de comunitats autònomes com el de Castella- la Manxa, García Page, l'ex d'Extremadura, Rodríguez Ibarra, l'ex d'Aragó, Javier Lambán, o el d'Andalucía, José Rodríguez de la Borbolla; sinó també l'ex president del Govern Felipe González i el seu segon durant molts anys, Alfonso Guerra, entre molts altres dirigents i exdirigents socialistes. Guerra va presumir d'haver retallat tot el que va poder l'actual Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Ultimamente s'ha tornat a parlar de la possible relació del PSOE amb l'intent de cop d'Estat del 23F.

https://elpais.com/politica/2013/12/03/actualidad/1386092156_940800.html

Per a recordar la historia del actual PSOE es pot llegir el llibre d'Alfredo Grimaldos:

“La CIA en España: Espionaje, intrigas y política al servicio de Washington”.

PENINSULA - 9788499425627

https://ametzagainadotorg.files.wordpress.com/2020/08/alfredo-grimaldos_la-cia-en-espana.pdfespana.pdf

També es pot llegir:

https://www.vilaweb.cat/noticies/catala-moneda-canvi-mail-obert-joan-ramon-resina/

17 d'octubre de 2023

(*15) Del PSC han estat presidents de la Generalitat Pasqual Maragall, i Montilla. També podem recordar molts ministres a Madrid, batlles de Barcelona (ara Collboni) i de les principals poblacions catalanes. Josep Borrell va ser candidat del PSOE en unes generals i des de 2019 és Alt Representant de la Unió per a Afers Exteriors i Política de Seguretat i vicepresident de la Comissió Europea.

Andalusia i Catalunya han estat on el PSOE gairebé sempre aconsegueix major aportació de vots en unes eleccions generals d'Espanya.

(*16) https://columnadigital.com/la-reforma-de-la-sedicion-indigna-a-las-bases-independentistas-y-los-cdr-nos-han-dejado-tirados-cataluna/

https://www.abc.es/espana/cataluna/politica/cree-reforma-sedicion-pone-riesgo-movimiento-independentista-20221114120201-nt.html

https://www.antena3.com/noticias/espana/reforma-delito-sedicion-enfrenta-independentismo-catalan_20221112636f80ee8746c30001382e2c.html

(*17) El 6 d'agost, en el periòdic LA VANGUARDIA, en la secció d'Economia, hi ha un article a tota pàgina titulat: Foment (es refereix a la gran patronal catalana), el pacte amb Puigdemont a Madrid i el retorn de les empreses (es refereix al retorn de les empreses catalanes que durant el Procés van canviar la seva seu central a altres llocs de l'Estat).

L'article tenia diversos subtítols:

"La condició és un acord polític que exclogui explícitament referèndums no pactats"

"La realitat electoral en la comunitat ha canviat dràsticament des dels anys del Procés"

"La representació empresarial fa gairebé tres anys que basteix ponts amb els líders independentistes"

"L'aproximació és més fàcil amb JUNTS que amb ERC per la seva visió de l'economia"

El dimarts 3 d'octubre de 2023, també en el periòdic LA VANGUARDIA, es publica l'article: I ara què?, de Miquel Roca i Junyent, ex de Convergència (d'on va sortir Junts) i pare de la Constitució espanyola.En aquest mateix periòdic i dia, en la secció de Tribuna, es pot llegir l'article: https://www.msn.com/es-es/noticias/espana/estrasburgo-pone-la-alfombra-a-la-amnist%C3%ADA/ar-AA1hBWOq

Pocs dies abans, l'1 d'octubre de 2023, també en LA VANGUARDIA, en un altre article d'opinió:"Catalunya, davant una cruïlla excepcional", destacant: "Desaprofitar la rara ocasió per a signar un pacte històric seria un error descomunal" El mateix director de LA VANGUARDIA Jordi Juan, també l'1 d'octubre de 2023, aniversari del referèndum d'independència, s'atreveix a opinar: "Una miqueta de calma".Aquest mateix director, el 27 d'agost havia tret un altre editorial titulat: "Puigdemont continua solter"

En el diari econòmic EXPANSIÓN, dies abans, el 18 d'agost, es critica a Sánchez mentre es parla de "La erosión de la nación española". En aquest mateix periòdic, Tom Burns Marañon, comenta: "A la espera de un cisne negro","Ya todo apunta a que Sánchez gobernará con políticos que rechazan la unidad de España"